la cultura en temps de covid

 

Article d’opinió per Claudia García

 

Amb l’arribada de la COVID-19, molts serveis han hagut de tancar les seves portes al públic. Però, què ha passat amb la cultura? Què han fet els músics, els ballarins, els actors de teatre…? Com han aconseguit seguir guanyant-se la vida? Realment se’ls ha donat la importància que tenen? Intentaré respondre aquestes preguntes en aquest article. 

 

El confinament ens ha donat molt de temps; temps que molts han aprofitat per gaudir de la cultura. Des del sector cultural i des de totes les disciplines, s’han creat moltes propostes diferents. Algunes plataformes audiovisuals han incrementat les seves ofertes i abaratit molts dels serveis; els cantants han optat per oferir concerts gratuïts a través de les xarxes socials; s’han pogut fer visites online a museus i monuments i també s’han pogut veure obres de teatre i òperes a través d’internet. 

 

El sector cultural suma el 2,5% del PIB i és un dels que ha sortit més perjudicat i el que possiblement s’ha tingut menys en compte a l’hora de proporcionar solucions o ajuda. Repassem l’impacte que ha tingut la pandemia en cada sector cultural.

 

Llibreries

El món de les editorials és un dels més afectats.  “Els factors que posen en perill a molts editors estan a la pròpia cadena de producció del llibre: el tancament de les llibreries implica l’anul·lació de comandes, devolucions, retràs en els plans editorials, dificultats de cobrament i financiació… La situació és crítica” deia Miguel Barrero, president de la Federació de Gremis d’Editors. “M’acaba de dir la meva editora que no podrà donar-me un avançament, les llibreries no paguen, la distribució i la impressió, frenades i les fires, anul·lades. Terrible. M’agradaria pagar l’alquiler amb un capítol o un conte”, es queixava a Twitter l’escriptora argentina Ariana Harwicz. A més, les llibreries necessiten personal extern, com traductors, correctors, il·lustradors, etc. 

 

Pantalles

Els cines són un altre dels sectors més perjudicats. Per començar, les sales estan tancades. A Espanya, al 2019, hi havia 3.593 pantalles. Març i abril són mesos claus en què hi ha moltes estrenes i a la taquilla s'acostuma a recaptar de sis a vuit milions d’euros a la setmana. En segon lloc, els rodatges estan aturats. S’he n’han suspès uns 300: el 26% són anuncis; el 13%, series de televisió, i l’11%, llargmetratges. El sector s’ha trobat desatès i sense una aposta legislativa per impulsar el cine per internet. A més, els tècnics i intèrprets que no són assalariats estan vivint sense ingressos. 

Música en directe

 

La Federació de Música d’Espanya ha valorat les pèrdues en 764 milions. “Aquesta crisis afecta les empreses i persones que treballen a la industria de la música en viu. Necessitaran ajudes  per mantenir els seus treballs”, comenta la federació. Aquest sector inclou directa o indirectament a unes 300.000 persones a Espanya. La meitat de persones consultades creuen que perdran el seu treball si la cosa s’estén més mesos. Mentrestant, les companyies de discos veuen com un mal menor l’opció d’un ERTE. I, com alguns cantautors i “performers” diuen, s’estan notant les escletxes del negoci de l’streaming. Entreguen les seves cançons a canvi de res i no es venen discos, per tant, han de viure dels concerts dels quals no obtenen quasi ingressos.

 

 

Fotografia

Un sector ple d’autònoms és la fotografia. El lleonès Álvaro Laiz acaba de tornar de Nicaragua de fotografiar pobles que viuen al costat de jaciments arqueològics, “un projecte que ara està a l’aire”, diu. Laiz aprofita aquests mesos parat per editar, fer maquetes, etc. Però està envoltat en una incertidumbre que el preocupa constantment. La seva companya Susana Girón, de 44 anys, veu com s’ha aplaçat la seva exposició a Sídney ¡ un altre dels seus projectes, un llibre que tenia pensat publicar, no sap quan ho podrà fer. Girón viu dels reportatges per a medis que s’estan cancelant. Per això, junt amb altres fotògrafs autònoms, ha format un grup d’instagram per intentar tenir algun encàrrec.

L’art

Aquesta situació està sent especialment difícil per a les galeries, que no tenen el suport de les grans empreses ni entitats. El sector calcula que la majoria de galeries perdran entre 20.000 i 40.000 euros. “ Aquest tancament influeix en el desplaçament i la cancel·lació d’exposicions, produccions i comisariats que estaven en marxa, publicacions,etc.” exposa l'associació d’Art de Madrid. Els principals museus públics com el Prado o Reina Sofia mantindran els llocs de treball tant de funcionaris com de treballadors externs contractats. Per una altra banda, tenim les companyies externes que proporcionen els serveis, encara que des del Prado asseguren que intentaran agilitzar els pagaments pendents perquè aquestes empreses pateixin el menys possible. Altres entitats més petites també descarten un ERTE ja que diuen que “la situació ja és suficientment dura”.

 

El teatre

El que tots els treballadors de les arts escèniques esperen és poder tenir un ERTE, ja que així tenen garantitzat un lloc de treball quan els teatres tornin a obrir. Però molt pocs tenen aquesta sort, només el personal de gestió de sales, productors i artistes, i tècnics de muntatges estatals i de gran format. Els altres tenen contractes lligats a espectacles que s’han cancel·lat. Segons un informe de la Unió d'Actors i Actrius, a partir d’una enquesta realitzada a 1500 professionals, el 23% d’intèrprets que estaven treballant al teatre, cine o televisió s’han quedat a l’atur (el 85% sense indemnització) i es calcula una pèrdua de 7 milions a curt termini. Les petites companyies encara ho tenen pitjor, ja que són més vulnerables i no cobren l’atur perquè els seus contractes són molt curts. 

Ara, després de veure com ha afectat aquesta pandèmia els sectors de l’art i la cultura, ens podem fer una idea de les poques solucions que s’han proporcionat. Tots estem patint d’una manera o una altra els efectes del confinament i la crisi, però la cultura a Espanya ha estat rellevada a un segon o inclús tercer pla. Com estudiant de música a un conservatori, puc assegurar que les nostres perspectives de futur no existeixen i ni tan sols tenim una visió clara del present, perquè a cada restricció que s’afegeix, ens perjudiquen d’una manera o una altra. Els concerts s’han suspès (un dels recursos essencials per preparar-se per a un futur com a músic), els assajos són molt més durs degut a la distància de seguretat, les mascaretes... Un desastre. Només volem que es tingui en compte tot el que la cultura i l’art aporten a la nostra societat i que s’ofereixin solucions com se n’han ofert a altres sectors. 


CURS 2020 - 2021

La Revista de l'Institut Joan Guinjoan