Reportatge. Per Marina Sánchez
Els estereotips han anat evolucionant amb el pas del temps. També anomenats prejudicis, consisteixen en crear unes idees culturals i socials que defineixen de forma generalitzada un col·lectiu i que l’afecten tant en la manera d’expressar-se com en la forma de mostrar-se i de ser percebut per la resta de la societat, és a dir, que segons del col·lectiu que es tracti, ja es va amb idees preconcebudes creades per aquests estereotips. Són les etiquetes.
Aquestes etiquetes expressen el comportament que s’espera d’una persona segons el seu sexe, procedència, raça o ètnia… i d’alguna manera, limiten la seva capacitat per a desenvolupar-se d’una manera personal, cultural, social, econòmica, política, esportiva,
emocional, etc.
Actualment, els estereotips estan molt presents en la nostra societat. Per exemple, una de les idees més fixades avui en dia és que es vincula els homes amb qualitats de valentia, caràcter dominant, fortalesa i eficàcia entre d’altres. En canvi s’atribueix a les dones la fragilitat, la dependència, la manca d’autocontrol, la frivolitat o la passivitat.
Aquest estereotip de gènere es repeteix amb tanta freqüència que acaba sent acceptat de manera natural per la societat.
TIPUS D’ESTEREOTIPS
Actualment, es coneixen al voltant de vuit estereotips específics arreu del món: Els estereotips religiosos es creen a partir dels costums i valors de cada religió.
Les crítiques venen tant de les comunitats religioses com de la comunitat atea i solen anar més enllà d’una crítica constructiva.
Quant als estereotips polítics, cap persona neix amb una ideologia política, però durant les diferents etapes de la vida, va desenvolupant les seves preferències.
Els estereotips de classe es basen en el nivell econòmic i la posició i prestigi social de les persones (empresaris, obrers, polítics, funcionaris…).
Els estereotips de país se solen confondre amb els racials, però són més radicals ja que afecten més població. Per exemple, en països amb una gran quantitat d’immigrants, els mals de tota la societat s'atribueixen a ells. Se sol assignar una manera de ser a cada individu depenent del país de provinença.
Els de gènere són uns dels que estan més estesos. Segons l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), un estereotip de gènere és una opinió o prejudici generalitzat sobre els atributs o característiques que homes i dones posseeixen o haurien de posseir o de les funcions socials que ambdós exerceixen o haurien d’exercici..
Per tant, quan un estereotip limita la capacitat de qualsevol –de qualsevol sexe– per desenvolupar-se personalment, seguir una carrera professional o prendre decisions sobre els seus projectes o la seva vida en funció del que es creu que pot ser depenent del gènere i es classifiquen una sèrie de valors i característiques, aquest tipus d’estereotip resulta nociu i, en molts casos, demolidor.
A més, quan s’apliquen a persones per la seva orientació sexual, redueixen la llibertat de la població no heterosexual i se’ls assigna diferents rols de caràcter i de comportament. I per últim, els estereotips físics, que diferencien la gent per la forma del seu cos,
centrant-se majoritàriament en el pes. Sovint, aquells que discriminen en funció del pes, acostumen a creure que el sobrepès o el dèficit d’aquest es deu a una dieta desequilibrada o a un trastorn alimentari i no pas a una malaltia o, simplement, a la forma de ser d’aquesta persona.
ELS ESTEREOTIPS DE BELLESA DURANT ELS PERÍODES DE LA HISTÒRIA
Al llarg de la història, el pensament de les persones ha anat canviant. Els estereotips
també han anat variant i s'han centrant en cànons de bellesa diferents depenent de les
formes de viure de cada època.
Durant la prehistòria es creia que una persona era perfecta si era obesa i peluda. Les
dones atreien els homes tenint pits voluminosos, ventre, cintura ampla… Per als homes
era símbol d’estar sa i que, a l'hora de parir, els resultés molt més fàcil el part. Els homes
més grans i peluts eren la imatge a seguir, mostrant força i valentia.
A l'edat antiga, concretament a la cultura grecoromana, la bellesa venia determinada per
la cura del cos i la higiene (anar nets i polits). A més, portar una túnica blanca com un
símbol de puresa i maquillar-se per tenir una pell encara més blanca aportava un plus de
bellesa.
A l’edat mitjana, l’ideal de bellesa va seguir amb el model de l’edat antiga, en què es
tractava de tenir la pell molt blanca, la cabellera rossa i molt llarga, els llavis i les galtes
vermells, i un cos petit.
A partir del segle XX el món va fer un gir espectacular. Les dones van començar a portar
pantalons i a ensenyar mes pell. Els estereotips van créixer molt per la influència de la
publicitat en els mitjans de comunicació, cosa que va fer que s’incidís especialment en la
forma de vestir. Per exemple, als gòtics, se’ls creia males persones perquè sempre
anaven de negre i amb pentinats atrevits i estranys, o un altre exemple: els hippies, de
qui es creia que eren bones persones perquè vestien amb molts colors diferents i es
guarnien amb flors.
Actualment, la moda i l’ideal de bellesa que porten les celebritats fa creure que tota dona
hauria de tenir un cos alt i esvelt, pits ni molt grans ni molt petits, cames llargues i
abdomen pla. En canvi, l’ideal masculí és el d’un home fort i alt.
ELS ESTEREOTIPS DE BELLESA EN LES DIFERENTS CULTURES
La cultura determina els estereotips, que la caracteritzen i la diferencien de la resta. A
cada continent, varien els gustos i les preferències, i sobretot l’ideal de la bellesa.
A l’Àfrica es busquen cossos obesos, com a símbol de salut. A Mauritània, fins i tot
s’obliga a les nenes a menjar molta quantitat de greix perquè s’engreixin. Un altre
exemple és la deformació del llavi a algunes parts d’Àfrica, que es realitza quan les noies
de 15 anys comencen a ser considerades dones.
A l’Àsia, a països com Myanmar (Birmània) o Tailàndia, la bellesa es centra en tenir el
coll fi i allargat. A la Xina s’ha abolit ja el costum d’embenar els peus de les nenes per
impedir el seu creixement. Hi ha un proverbi xinès antic que diu "celles estretes i llargues
com el full del salze, ulls grans com la nou de l'albercoc i boca tan petita com la cirera".
Al contrari dels països europeus i americans, busquen la blancor pura de la pell. En
especial les dones, que eviten les relacions amb el sol fins i tot a l’estiu, i duen unes
malles espesses, para-sols i barrets immensos.
A Oceania, el cas més curiós és el de Nova Zelanda, on les dones maoris només es
poden tatuar fins a sota el mentó, però els homes no tenen cap tipus de restricció quant
a omplir tot el seu cos de tatuatges.
Als
mb més intervencions de cirurgia estètica.
I per últim Europa, on s’idealitzen els cossos prims, estilitzats i amb moltes corbes.
Figures amb pits prominents, llavis gruixuts i nas afilat.
Com es pot comprovar, arreu del món, els estereotips de la bellesa varien molt,
especialment on abunden les tribus que segueixen amb el seu cànon de bellesa
tradicional i particular.
LA INFLUÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS
Avui dia, milers de persones fan ús de les xarxes socials, font de socialització, intercanvi
i coneixement de joves i adolescents, xarxes en què tothom dona molta importància a la
imatge i als estils de vida idealitzats dels influencers, fins al punt que es deixen emportar
pel model de conducta que les xarxes socials dicten en comptes de posar un límit. A
més, solen crear un sentiment, algunes vegades obsessiu, sobre el desig de voler viure
la seva vida, i/o obtenir els seus materials, cosa que provoca que creïn una imatge
perfecta d’aquesta persona i, per tant, a cada “error” que fa la celebritat, creix l’odi
envers ells o elles.
CASOS D’ESTEREOTIPS MASCLISTES I SEXISTES EN LA PUBLICITAT
La publicitat sempre ha sigut un dels espais on el sexisme i el masclisme han estat
presents. Habitualment, ningú no es queixa ni ho combat malgrat que molts en són
conscients, d’aquesta manipulació i, per tant, no s’aboleix la discriminació. Per poc que
es cerqui, és fàcil trobar nombrosos exemples.
El primer, és la xarxa social de la famosa marca de detergent Ariel, que està estenent
una concepció tradicional de les tasques que se suposa ha de fer exclusivament una
dona, com són les feines de casa.
http://undebateenmicabeza.blogspot.com/2016/11/60-ejemplos-de-machismo-en-prensa-
y.html
Un altre cas es pot veure en aquestes dues peces de roba, venudes per grans empreses internacionals, on s’hi poden veure com s’atribueixen dos rols de gènere diferents: “intel·ligent com el papa” i “bonica com la mama”, fent entendre que són tot el que han d’arribar a ser a la vida. L’home intel·ligent i la dona bonica.
http://undebateenmicabeza.blogspot.com/2016/11/60-ejemplos-de-machismo-en-prensa-y.html
En les fotos següents, fetes també en grans cadenes internacionals i, a més, en el dia de la mare, es dona per suposat que tot el que volen les dones és netejar i fer-se’n càrrec de les tasques de casa.
http://undebateenmicabeza.blogspot.com/2016/11/60-ejemplos-de-machismo-en-prensa-y.html
Aquesta última foto és el clar exemple de com estan fixats els estereotips en la publicitat.
Com que es creu que les dones basen la seva bellesa en el fet de portar maquillatge diàriament, es pregunten si podrien viure sense ell, bàsicament donant per descomptat que no poden sortir al carrer sense una gota de cosmètica.
https://weloversize.com/10-titulares-machistas-para-hacernos-vomitar/
CONSEQÜÈNCIES
Els estereotips, d’alguna manera, creen conflictes en tot allò que es fa i limiten els hàbits de vida. Les males mirades es fixen en aquells que els trenquen, i ràpidament se’ls identifica amb etiquetes.
Alguns dels exemples de frases que es tenen ja assumides per la seva repetició solen girar entorn a comentaris sexistes i masclistes com aquests:
«Fixa't, ella aquí i els seus fills a casa»
«La maternitat impedeix que les dones se centrin en el seu treball»
«Els homes moderns es dediquen a la llar»
«La dona no té la suficient autoritat per ocupar càrrecs directius»
"Hauries de ser una mica més femenina"
"Els homes no ploren"
"Ser mare és el més bonic de ser dona"
“Aquell color és d’home”
Aquests comportaments són apresos i s’inculquen des de la infantesa, des de l’entorn dels pares i avis, que venen d’un passat amb els estereotips més marcats, o des de l’escola, on normalment es veu com a tema tabú tenir educació sexual, o dia a dia
mentre vas creixent.
CAMPANYES I MOVIMENTS REIVINDICATIUS
Poc a poc s’han anat construint diferents campanyes reivindicatives, destacant les manifestacions cap al públic des de les empreses internacionals de modelatge. Com per exemple, aquesta imatge que ens mostra la diferència d’una propaganda del 2009 al 2020 d’una marca de roba interior internacional.
https://albertonews.com/entretenimiento/es-actriz-
trans-y-fue-elegida-por-calvin-klein-para-protagonizar-su-nueva-campana/
Al 2018, va sortir un anunci de Paco Rabanne, una altra marca de perfums internacionals, que en el seu anunci televisiu mostrava i feia entendre, literalment, que si un home es posava el perfum de la marca, totes les dones es desmaiarien al seu pas.
Aquesta publicitat va rebre tantes crítiques per ser tan sexista, que van decidir fer el mateix amb el gènere invertit, cosa que va provocar encara més crítiques.
Publicitat sexista de la marca Paco Rabanne
Recentment, el 2020, milers d’estudiants van voler girar-se contra els estereotips. La causa d’aquest moviment va ser per un vídeo que es va fer viral d’un noi explicant la seva experiència portant una faldilla a l’institut, senzillament perquè li venia de gust.
Explicava que havia sigut rebutjat pels seus companys de classe i per l’equip docent.
Va voler fer un vídeo explicant què havia passat i queixant-se que passessin aquest tipus de situacions en ple segle XXI. Ell mateix ho explica: “Van interrompre la classe de matemàtiques per portar-me al psicòleg. Allà em preguntaven tota l’estona si em sentia dona, els hi vaig dir que no em definia per cap gènere, i que si m’hi havia de definir, era
noi.” Així que, es va tornar viral, el vídeo, i al dia següent, 4 de Novembre, molts dels estudiants del país van decidir posar-se una faldilla per reivindicar-ho.
https://www.20minutos.es/noticia/4444188/0/tiktok-espana-se-vuelca-con-un-alumno-al-que-
castigaron-por-llevar-falda-para-demostrar-que-la-ropa-no-tiene-genero/
Tot i que encara queda molta feina per fer, durant els últims anys s’han anat canviant els estereotips que usualment apareixen a la televisió, en pel·lícules, sèries, xarxes socials i altres plataformes. Alguns exemples de sèries recents que s’han creat per canviar-ho són Sex Education, reivindicant l'educació sexual necessària per als adolescents sense necessitat de ser un tema incòmode de parlar; Unorthodox, que trenca els estereotips de religió; Gambito de dama, inspirada en els anys 50 i 60, que explica com una dona pot arribar a ser més famosa i a vèncer a un home de l’època jugant a escacs, i Anne with an E, ambientada en el 1800, destacant la discriminació i el masclisme de l’època, i
reivindicant el feminisme i la llibertat d’expressió.
pobles indígenes d’Amèrica, la bellesa es veu en els cossos grans i forts per a poder
carregar els fills. Però cap a zones més occidentalitzades, les dones altes i primes però
que tinguin corbes són l’ideal de bellesa, concretament a Estats Units, el segon país del
món a
Fragment del video de la sèrie Anne with an E
Sembla que es va avançant en molts aspectes, però encara queda molt de camí per fer.
