estem sols a l'univers?
La paradoxa va ser teoritzada l’any 1950 pel físic Enrico Fermi. Segons els estudis actuals, hi ha, pel cap baix, 100,000 milions de galàxies; cada una té entre 100,000 milions a un bilió d’estrelles i, recentment, s’ha descobert que els planetes habitables són molt abundants, com a mínim, un trilió al nostre
univers, cosa que significa que la probabilitat de que hi hagi vida és molt alta, no? Però on és? Si aquesta vida existeix, l’univers hauria d’estar ple denaus espacials o, almenys, d‘alguna senyal d’activitat.
Encara que hi hagi civilitzacions a altres galàxies, es desconeix la seva existència, cosa que es deu a l'expansió de l’univers i a la tecnologia que, de moment, no permet fer observacions més enllà del grup local d’estrelles. Per tant ens hem de centrar en la Via Làctia (entre 200.000 i 400.000 milionsd’estrelles). Alguns estudis suggereixen que la cinquena part d’aquestes estrelles tenen un planeta com la terra, amb condicions per tenir vida.
La terra només té 4.000 milions d’anys i la via làctia en té 13.000, cosa que significa que hi hagut més d’una oportunitat perquè la vida es desenvolupés
abans o al mateix temps que nosaltres i, si s'hagués desenvolupat alguna civilització, ens n’hauríem adonat. Però... Com seria aquesta civilització?
Hi ha diferents paràmetres que poden ajudar a preveure com podria evolucionar aquesta civilització. Un d’ells és la capacitat d’utilitzar l’energia de diferents fonts. Segons Kardashev, hi ha diferents categories per mesurar-la, categories que es basen en la quantitat d’energia que una civilització és
capaç d’utilitzar:
Civilització de tipus 1: és capaç d’utilitzar l’energia del seu propi planeta per al seu benefici ( avui en dia la humanitat és al punt 0,73 i es
calcula que s’assolirà el tipus 1 en un parell de segles).
Civilització de tipus 2: és capaç de aprofitar-se de l’energia de la seva estrella (que tota l’energia provingui del sol), cosa que, tot i que
ara sembli de ciència ficció, és factible.
Civilització de tipus 3: aquesta civilització es capaç d’usar per al seu profit la matèria obscura.
Un altre paràmetre és el de la colonització espacial i és, precisament, el que dona sentit a la paradoxa de Fermi. S’estima que començarem a conquerir
altres sistemes a més del nostre sistema solar, però per conquerir tota la Via Làctia, s’estima que es tardaran 2 milions d’anys. Però hi ha bilions de planetes a la Via Làctia i, si hi ha vida en algun d’ells, tindrà temps per evolucionar i serà probable que s’hi trobi vida. A més, aquest fet ja es podria haver esdevingut a hores d’ara. Aleshores, on són els aliens? Aquesta és la paradoxa de Fermi, que encara ningú no ha aconseguit contestar.Encara que hi ha algunes idees que intenten esclarir aquesta paradoxa:
Filtres: el que s’entén com a filtre és una barrera que s’alça quan una civilització es troba amb un problema molt greu (una guerra nuclear,
una pandèmia...). Aquesta barrera és molt complicada de superar per les civilitzacions, i si no ho aconsegueix, no sobreviurà. És una de
les hipòtesis que es barallen per explicar per què no hem trobat vida fora de la terra: perquè no ha sobreviscut.
El procés de la vida (procés que encara no es té del tot clar): potser que l’aparició de la vida sigui complicada i les condicions difícils
d’aconseguir, i més encara l’aparició de vida intel·ligent .
Univers: potser l’univers era molt hostil abans i ara s’ha tranquil·litzat i hi ha l’oportunitat de que aparegui vida més complexa
Fitz Freiheit, a la seva pàgina, planteja diferents hipòtesis que es poden resumir d’aquesta manera:
1. Som únics o l’existència de vida és rara.
2. Som els primers.
3. No estem sols a l’univers.
Altres teories al respecte son:
1. El principi antròpic: el físic Brandon Carter també creu que la humanitat podria ser única en l'univers, d'acord amb el «principi antròpic feble», però hi
ha el principi antròpic anomenat fort que expressa que els éssers evolucionats van aparèixer-hi en algun moment; també pot ser una explicació de la
paradoxa de Fermi. Finalment, hi ha la Final Anthropic Principle dels cosmòlegs John Barrow i Frank J. Tipler, que postula que la vida intel·ligent hauria
de tenir lloc un cop assolits els màxims coneixements: sobreviuria per sempre, i sempre afegint més coneixements, per a formar de nou el mateix univers.
diverses hipòtesis
biològiques que suggereixen que la vida és un fenomen remot, principalment perquè la definició de vida encara està qüestionada.
2. La Intel·ligència és estranya: parteix de la premissa “quin és el punt en què un nivell de desenvolupament és suficient per ser classificat com a
intel·ligent?” Aquest és l'escenari «rare mind hypothesis». De moment, l'únic exemple conegut és l'Homo sapiens, i, pel que sembla, les espècies que
utilitzen eines i que han adquirit unes facultats avançades del llenguatge poden ser poc freqüents en l'univers, per tant, és possible que el nivell
d'intel·ligència de l'espècie humana sigui poc freqüent. En última instància, tot depèn de la definició d'intel·ligència i la seva evolució.
3. El medi de la Terra és únic: la Terra és estranya i el propi sistema solar també, perquè conté un planeta –Júpiter– que absorbeix al seu
voltant tot allò que redueix o anul·la les possibilitats de vida a altres planetes, concretament a la Terra. A més, les condicions físiques
(temperatura, atmosfera, aigua, capa d’ozó...) també fan de la Terra un planeta únic.
4. L’aparició de la vida és remota: segons el biòleg evolutiu Ernst Mayr, “la vida ha de seguir una dotzena de passos abans d'aparèixer i colonitzar el
medi ambient”. Mayr conclou que la vida necessita seguir aquests passos i atès que el temps d’aparició de la vida és llarg –molt llarg– es fa difícil pensar
que la intel·ligència sigui una característica remota, sinó que és més probable que la vida intel·ligent hagi sorgit recentment. De fet, són
5. Els viatges interestel·lars són massa complicats: ”és possible que les civilitzacions extraterrestres no hagin tingut el temps necessari per arribar a la Terra”.
Aquesta solució s'anomena «explicació temporal de la paradoxa de Fermi» per John Hart. Hi ha diversos models de colonització de la galàxia, de
Sagan i Neumann a John Hart i Eric M. Jones, cadascun basat en variables i factors específics.
Com es pot comprovar, les hipòtesis són nombroses i n’hi ha per tots els gustos. Es pot veure en enunciats del tipus:
-Incapacitat comunicativa
-Catàstrofes o Transcendència
-Som un Zoo extraterrestre
-Apartheid còsmic
-Simulació virtual
-Els extraterrestres són déus
-Teoria de panspèrmia
En definitiva la paradoxa de Fermi és complexa i depèn de múltiples factors, probablement , i haurà de passar molt de temps abans no es trobi una resposta, una
sortida a aquesta complexitat i és pugui comprovar definitivament l’existència o inexistència, de la vida extraterrestre.