MARIA TERESA MOLAS

ENTREVISTA a Maria Teresa Molas Capdevila, directora de l'Institut Joan. Guinjoan i Gispert de Riudoms des de juliol de 2015.

 

Per Ana Villamayor i Xènia González

 

1.- Primer et dedicaves exclusivament a la docència, en quin moment se’t va presentar l’opció de ser la directora, o sigui passar de ser professora a directora de l'Institut Joan Guinjoan?

 

Vaig estar molts anys treballant a la universitat de professora associada i també de professora d’institut, les dues coses alhora. Hi vaig estar quinze anys. Després ho vaig deixar perquè aquí a l’institut es va presentar per a ser director un professor que es diu Serafí Agustí, però el dia abans de presentar-se em va dir que tenia una malaltia molt greu i com que jo tenia l’acreditació, que m’ho plantegés i llavors va ser quan vaig dir que sí. Ara ja fa disset anys, d'això.

 

2.- Quins estudis s’han de fer per poder ser directora d'institut?

 

Qualsevol professor llicenciat que estigui treballant en un institut pot ser director, però per ser-ho, es necessita passar uns requisits: si és un institut en que tots són interins (professors que no tenen la plaça), pot ser que llavors sigui un interí; si és un institut on la majoria de professors són definitius (amb  plaça fixa), llavors hi ha uns concursos i unes eleccions on hi intervenen inspecció, representants del consell escolar i s’ha de passar per un protocol i un procés que surt al DOGC.

 

3.- Dóna més feina la direcció d’un institut que la docència?

 

Són dues coses diferents. Un director també és docent de la seva especialitat (matemàtiques, català, psicologia…), cadascú té les seves matèries. Es pot ser docent amb un horari fix a l'institut i unes hores de classe i, alhora, ser director o exercir un altre càrrec unipersonal Els quatre més rellevants són  coordinació pedagògica, secretaria, cap d'estudis i direcció, També hi ha els càrrecs de coordinació, de tutoria, cap de departament i altres, però, a més a més, sempre s’és professor. En aquest moment de pandèmia, molts directors no fan ni una hora de docència ja que hi ha molta feina de gestió de la Covid. 

 

4.- Ara dediques més temps a direcció que a donar classes. Trobes a faltar més contacte amb els alumnes? 

 

No, perquè fa quaranta anys que treballo. He donat classe als més petits, a educació especial, a primària, batxillerat, formació professional i a la universitat, i  he gaudit amb totes les edats i ara també, encara que siguin poques hores. Però també m’agrada treballar en la gestió i amb el professorat. 

 

 

5.- Com ha estat per a tu el començament del curs 2020-2021?

 

 

Difícil, molt difícil, perquè nosaltres vam tancar al març, vam tenir tot el procés de confinament que va ser nou per a tots, per a tota la comunitat educativa, pares, professors, mestres, direccions... per a tothom, i van anar bé les instruccions, sobretot del PROCICAT, del Departament de Sanitat juntament amb les del Departament d'Ensenyament. A vegades ens costaven d’entendre perquè sovint eren contradictories, sortien  en funció de l'evolució de la pandèmia. A més hem estat tot l'estiu treballant, juliol i agost també, per tant hem arribat al setembre molt cansats, sense poder desconnectar. Tot això no arriba a la societat, però, bé, nosaltres sabem que és un curs molt difícil amb moltes instruccions i moltes normatives noves totalment diferents.

 

6.- Així, totes les mesures que s’han pres a l’institut degut a aquesta situació per poder començar el curs amb seguretat han estat preses durant l’estiu? 

 

Com deia, ho hem anat treballant des del confinament, vam anar veient l’evolució i vam haver de coordinar-nos amb tots els òrgans importants, amb les direccions generals de Barcelona, amb la junta central de directors, i hem anat veient com anaven sortint totes les normatives. Això s’ha fet des del març, ha anat evolucionant durant el juliol, l'agost i el setembre i a hores d’ara encara estan arribant instruccions.

 

7.- Pel que dius, tot el sector de l’educació ha hagut de treballar força per seguir endavant i prendre decisions. Ara mateix s’ha afluixat el ritme de treball o seguiu amb el mateix ritme?

 

 

No, no. Ara mateix estem en un moment molt difícil, amb classes confinades, professors que tenen familiars amb parelles o fills que són contactes de positius que si tenen símptomes, s'han de quedar a casa confinats... És molt complicat, és molt complicat... Estem rebent a cada moment canvis, a més a més també estem esperant ordinadors, una habitació amb ordinador pels docents, també pels alumnes que han demanat connectivitat... És un moment molt i molt difícil de baixes i d’altes, de professors que estan angoixats, alumnes rehabilitats, que se'n diu, de professors que haurien d'estar a casa i no poden, PCR que s'haurien de fer... Ja ho sabeu, patim també per vosaltres, els alumnes. Vosaltres sou joves i sou més forts, però tenim professors que estan patint. 

 

 

8.- Sabem que hi ha algunes classes confinades. Quantes classes han de estar tancades per confinament per tancar l'institut sencer?

 

Hi ha uns criteris en funció dels edificis. Nosaltres el que hem fet és un edifici per batxillerat i ESO, un per FP de mecànica i un altre per FP d’activitats comercials perquè així no hem de confinar tantes classes. Estem veient que els criteris van evolucionant, però el confinament d’una classe el decideix el CAP, no nosaltres. Després ho comuniquem a les famílies per facilitar-ho tot, però és un tema sanitari. El tancament el decideix el Director de Serveis Territorials, que és qui realment té l'autoritat i la protestat per tancar un centre. 

 

 

9.- Canviaríes algunes de les normes del Departament d’Educació?

 

Això no depèn de nosaltres. Nosaltres tenim els nostres canals i fem arribar les propostes dels directors i directores al Departament d'Ensenyament a través del nostre representant al Baix Camp. A partir d'aquí, anem demanant en funció de l'evolució. Ara, per exemple, hem demanat que hi hagi ordinadors per a tothom i que hi hagi connectivitat.

Nosaltres tenim les nostres normes de funcionament de centre, les NOFC, que estan disponibles  a la web de l’institut, tenim autonomia de centre i ens basem en les instruccions d’inici de curs. Segurament hi hauria algunes normes que potser sí que voldríem que es matitzessin, però bé, nosaltres ho fem arribar i després ja és cosa dels polítics.

  

10.- Algun missatge d’esperança?

 

L'esperança ho és tot. Hem d’estar contents, hem de buscar, sobretot, la salut, que és molt important, i després fer el que hem de fer. Els alumnes s'estan esforçant molt i s’estan comportant molt bé, tots porten les seves mascaretes, tots netegen, tots vigilen que les classes tinguin les condicions de ventilació adequades, tots estan treballant molt des de casa... El missatge seria que tot això ja passarà. Hi haurà persones grans que s'hauran quedat pel camí, cosa que sap molt de greu, però jo crec que cada vegada està tot més organitzat i hi ha tot un protocol de sanitat. Hem d'acceptar la situació i intentar fer cadascú el que pugui. Però hem de pensar que al final ens en sortirem i que ens n’estem sortint prou bé. Crec que la base és intentar veure la part positiva de les situacions,  cuidar les persones que ens estimem i ser molt prudents, sobretot la gent jove, que s'ho estan passant molt malament perquè no es poden trobar, no poden tenir contacte social… Però bé, ja sabem que és un moment difícil per a tothom.

 


CURS 2020 - 2021

La Revista de l'Institut Joan Guinjoan