Maltractament animal
El maltractament animal és defineix com un comportament d'una persona cap a un animal amb l'objectiu de causar sofriment, estrès o, fins i tot, pot portar-lo a la mort, i es considera un delicte.
Arribar a una definició que contempli totes les maneres que hi ha de maltractar un animal és complicat. Vegem-ne unes quantes.
Animals de granja:
En podem trobar molts exemples, com pot ser el cas de la festa de la matança del porc, festa tradicional on dessagnen el porc, fent-lo patir una mort agonitzant.
També es pot considerar que és un maltractament el confinament de les bèsties en les granges industrials en naus estretes sense poder veure la llum del sol quasi mai i sense poder respirar aire fresc. Les mares donen a llum en petites gàbies de metall on no poden moure’s.
Si ens fixem en el cas dels pollastres, els crien amb llum artificial per simular que el dia dura més hores i així fer que produeixin mes ous.
Quan es fa la tria de pollets, es separen aquells que són sans dels malalts i, en aquest cas, se’ls sacrifica a l'escorxador de manera inhumana als 42 dies de vida, cosa que provoca ens els pollets sans que han patit el procés de tria que pateixin atacs de cor o deformacions. En alguns casos, maten amb un cop de massa o esclafant-los els que estan malalts.
Degut a l’estrès que pateixen per estar tancats, també se’ls talla el bec amb raigs infrarojos perquè no es facin mal els uns als altres a cops de bec.
Si parlem de vaques, quan són adultes estan sotmeses a mutilacions doloroses, com per exemple el marcatge a la pell amb ferro roent, amb incisions o amb tatuatges per identificar-les, provocant ferides que no es netegen i poden infectar-se. Als vedells els cremen les banyes al mes de
néixer, per evitar que es facin ferides i es fa amb un ferro roent sense utilitzar anestèsia. Les seves banyes estan plenes de sang i de teixits nerviosos, de manera que són molt sensibles al dolor. Un altre cas és el tall de cua: es talla amb unes tisores o, en alguns casos, se situa una goma al voltant de la cua i es deixa que el teixit mori i caigui sol. Quan arriben a l’escorxador, tanquen els animals en petites cambres on reben un tir al cap amb una pistola especial, i després els tallen el coll.
Durant aquest procés, moltes d'elles no arriben a perdre el coneixement.
El diari ara.cat explica que els “perforen l'estómac per augmentar la productivitat, és a dir, amb un forat obert al ventre que es tapa i es destapa com si fos l'obertura del dipòsit de benzina, per abocar l’aliment directament al seu estómac amb l'únic objectiu d’augmentar la productivitat làctia dels animals”.
La seva esperança de vida és de 25 anys encara que en molts casos no hi arriben per causa d’aquestes pràctiques.Segons l’Informe anual de sacrifici en escorxadors, l’any 2019, per espècies, els caps sacrificats de boví a Catalunya van ser un total de 541.737, amb un pes de 141.702,20 tones i amb 129.640,65 tones de consum directe. Els caps d’oví sacrificats van ser 1.158.517, amb un pes de 15.594,13 tones i 14.446,95 tones de consum directe de carn.
En cabrum es van sacrificar l’any 2019 un total de 114.578 caps, amb un pes de 517,29 tones i 503,42 tones de consum directe. En porcí van ser 22.451.793 caps, amb un pes de 1.888.708,14 tones i pel que fa al consum van totalitzar 828.745,01 tones. Pel que fa a l’espècie equina es van sacrificar 2.967 caps, amb un pes de 727,95 tones i es van consumir 677,10 tones de carn. En aus es van comptabilitzar 194.165,90 milers de caps, amb un pes de 345.956.266,04 kg i 282.409.288,60 kg de carn
d’aviram consumida.
Per últim, es van sacrificar 9.157,56 milers de caps de conills, amb un pes de 10.550.559 kg i es van consumir 10.548.121 kg.Quant als peixos, la major part estan destinats al consum humà i es crien a terra o en piscifactories oceàniques. Passen tota la seva vida en unes condicions molt dolentes. En les piscifactories industrials, els peixos pateixen fins a dos anys vivint en unes aigües que contenen amoníac i nitrats. Alguns grups de peixos o bé tenen infeccions bacterianes o bé es veuen afectats per paràsits que s'alimenten de les seves brànquies, òrgans i sang...
Pel que fa a la pesca industrial, es maten al voltant d'un bilió (1.000.000.000) d'animals a l'any a tot el món. Els vaixells -que són tan grans com un camp de futbol- utilitzen tècniques com la pesca d'arrossegament, mètode que consisteix a desenrotllar xarxes que contenen molts ganxos. Els peixos es veuen atrets per aquestes xarxes i neden cap a elles. Molts moren per asfixia o dessagnats.
Normalment, quan es treuen de l'aigua, intenten desesperadament escapar mentre les brànquies es col·lapsen, impedint-los respirar. Acaben morts per asfíxia. Els peixos més grans, com la tonyina o el peix espasa, són colpejats fins a la mort. De vegades no moren i segueixen conscients i ferits.
I si ens fixem en altres cultures, en moltes regions de Xina i Corea, els gossos també són considerats animals de consum. Molts són capturats als carrers i altres criats en condicions pèssimes. En el transport fins a l'escorxador, estan en gàbies de filferro tan petites que no poden moure’s.
I si ens fixem en altres cultures, en moltes regions de Xina i Corea, els gossos també són considerats animals de consum. Molts són capturats als carrers i altres criats en condicions pèssimes. En el transport fins a l'escorxador, estan en gàbies de filferro tan petites que no poden moure’s.
Animals exòtics
El mercat negre d'animals exòtics mou uns 18.000 milions d'euros anuals. Com es pot veure, és un negoci molt rendible al món.
Hi ha molts exemples: cada dia circulen pel món més de 28.000 tortugues d’aigua dolça, el 80% de les quals estan en perill d'extinció; s'importen més d'un bilió de dòlars en pells de pitó obtingudes il·legalment a Europa cada any, pells que s’utilitzen en el mercat de bosses de pell de pitó que venen algunes marques de luxe; hi ha més tigres que viuen il·legalment a les cases dels Estats Units -uns 5.000 aproximadament- que en estat salvatge -uns 4.000.
Aquest animals viuen en gàbies sense espai i s’hi passen moltes hores. A més, estan separats dels seus congèneres i no viuen al seu hàbitat natural.
Invasió del seu territori:
Els humans som els responsables de la invasió de l’hàbitat dels animals, que han de buscar-ne un de nou. Una causa és la desforestació: més del 70% dels animals i plantes viuen en zones forestals, i la desaparició d’aquestes zones té un impacte en la pèrdua d'hàbitat de milions d'espècies, en provoca l'extinció de moltes d’elles, la disminució de les poblacions d'insectes, la pèrdua de biomassa global i el descens de la biodiversitat.
Animals salvatges:
Al 2011 és van trobar 23 tones mètriques d’ivori, cosa que representa la morts de 2.500 elefants. Aproximadament entre 35.000 i 50.000 elefants són assassinats cada any pel seu ivori. La seva esperança de vida quan estan en llibertat és d’entre 50 i 70 anys, en canvi, quan estan en captivitat, aquesta esperança de vida es redueix 15 anys.
Cada dia moren tres rinoceronts al món per aconseguir les seves banyes, que s’utilitzen a la medicina tradicional xinesa per tractar el càncer. Un quilo de pols de banya de rinoceront té un cost de 60.000 euros al mercat xinès.
Milions de animals moren per aquests motius i poden arribar a provocar la seva extinció. Aquests animals estan sotmesos a morts cruels i impactants
En el cas dels animals lliures, la seva mort és produeix especialment per l’ús de trampes, que no els maten immediatament però sí que els fan patir fins que moren. Cada any es capturen 20 milions d’animals i 40 milions és mantenen en granges de luxe innecessàries. La captura i mort d'animals salvatges amb la finalitat d’aprofitar la pell ha portat diverses espècies a l'extinció en els últims anys, i altres estan a punt de desaparèixer. El patiment innecessari, la manipulació genètica, la introducció d'espècies exòtiques, els residus de recursos i la producció de residus són alguns dels problemes que desencadena la indústria de la pell. En la fabricació d'un abric de pell, per fer una sola capa d'un animal en particular, es sacrifiquen unes 300 xinxilles, 250 esquirols, 60 visons o martes, 30 gats mesquers (geneta) o 30 óssos rentadors, 20 guineus, llúdriques, linxs o nadons de foca, 15 ocelots, 8 llops, gossos o foques adultes o 6 lleopards.
Zoològics i espectacles amb animals
Un exemple és el brau. Hi ha moltes crítiques a la tauromàquia, per exemple a les curses de braus on la gent corre al voltant dels toros, cosa que produeix que es posin nerviosos i es cansin per després poder matar-los a les corridas de toros. En aquestes corridas, l’home (el torero) els agredeix davant del públic de diferents maneres: clavant banderilles, llances i, finalment, una espasa amb la qual el toro acaba mort i dessagnat per les ferides que li causen.
També hi ha l’exemple de les baralles de gossos. Els animals estan sotmesos a entrenaments molts durs des de que són petits, això els provoca lesions i maltractament psicològic. Si el gos no és bo en les baralles és sacrificat.
Un altre espectacle és el que s’ofereix a les curses de llebrers, on s’obliga a córrer els gossos, cosa que els provoca estrès. Molts cops se’ls subalimenta i si perden, simplement són abandonats o assassinats, penjats en bosses o llençats a la brossa.
Circs
En el cas dels elefants que s’utilitzen com atracció circense, el procés de tortura comença després del naixement de l’animal. Se separen les cries de la seva mare, que sovint són assassinades mentre intenten protegir al petit. Un cop complerta la tasca, els joves estan lligats dia i nit per cordes i cadenes que els impedeixen moure’s i interactuar amb altres de la seva espècie. També no se’ls dóna menjar ni atenció veterinària adequada i estan sotmesos a descàrregues elèctriques o piques que són capaces de traspassar la pell. Sovint es veuen obligats a viure en llocs estressants, tancats i propers a carreteres o centres turístics urbans. Així, els pressionen físicament i psicològicament fins que l'animal obeeix escoltant la veu del seu amo, cosa que no tots els elefants aconsegueixen resistir i moren durant el procés de domesticació.
Parcs temàtics:
Els dofins neden uns 100 quilòmetres al dia però a l’estar en captivitat no viuen de la mateixa manera. Es necessita netejar l’aigua amb clor perquè viuen entre bacteris i això acaba afectant els seus ulls. Molts d’ells entren en una depressió, alguns deixen de menjar o de respirar perquè com nosaltres tenen una respiració voluntària, i molts d’ells es deixen anar.
Molts del recintes son petits i està més pensat per a les persones que per als animals, perquè molts d’ells a l’estar a prop de nosaltres pateixen molt d'estrès i han de seguir unes pautes de menjar. Podríem dir que els zoològics son presons per als animals.
Maltractament d’animals domèstics
Potser totes aquestes pràctiques ens semblen molt allunyades de nosaltres, però n’hi ha d’altres que succeeixen molt a la vora, com és el cas de l’abandonament i el maltractament domèstic, i és que també s’enverinen o s’abandonen tant gossos com gats i com a conseqüència viuen una vida complicada.
La nostra legislació contempla càstigs per maltractament animal que poden acabar amb fins a un any de presó. La llei recull com a delicte el que “per qualsevol mitjà o procediment es maltracti injustificadament a un animal domèstic o amansat (no contra els agressius o salvatges), causant-li la mort o lesions que deterioren greument la seva salut”.
A Catalunya, cada any s'abandonen més de 30.000 animals. Si bé en el Codi Civil espanyol, els animals han tingut fins ara l’estatut jurídic d’una “cosa” i per tant, és possible parlar jurídicament dels animals com objectes susceptibles de pertànyer a algú, recentment s’està treballant en la línia de oferir als animals la condició de “sers sensibles” i no de mers objectes.
Però el maltractament d’animals domèstics no es limita només a maltractaments físics o a l’abandonament, també es considera maltractament el fet de deixar animals sols en un domicili durant més de tres dies consecutius (12 hores, en el cas dels gossos); la cria en domicilis particulars; mantenir un animal lligat en un lloc fix durant més de dues hores, o si se’n limita el moviment de manera duradora
En conclusió, tot indica que nosaltres som el problema del patiment dels animals. A més d’una legislació competent, cal una conscienciació de la ciutadania que passi per una anàlisi del comportament propi i, a més, la denúncia dels casos dels quals puguem ser testimonis.