ELS DINERS AL MÓN DEL FÚTBOL
Segur que hem sentit a parlar del futbol però sabem exactament la quantitat de diners que es mouen dins d’aquest esport?
El futbol, com sabem, és un esport jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica. El practiquen més de 250 milions de persones a més de 200 països, convertint-lo en l'esport més popular del món. Desgraciadament, avui en dia el futbol s’està convertint en un negoci on la prioritat són els diners i això està canviant la manera en què ha funcionat sempre aquest esport.
Encara que no siguem grans aficionats al futbol, segur que devem haver sentit com en els últims anys s'han batut els rècords de pagaments astronòmics en els traspassos. El brasiler Neymar segueix sent el jugador més car de la història, per l'import que va pagar el PSG al FC Barcelona fa un parell d'anys (uns 220 milions). I potser també devem saber que alguns jugadors del més alt nivell cobren un salari de més de 30 milions d'euros a l'any. I no es tallen a l'hora de demanar una pujada de sou! Tot això en un esport que necessita plantilles bastant àmplies (uns 20 jugadors per equip). Sembla una bogeria.
El mercat s’obre durant dos períodes a l’any en el quals els clubs poden traspassar jugadors, és veritat que podem veure jugadors traspassats fora els límits del període del mercat, però això és degut a que es tracta de jugadors sense contracte, per tant és com si no estiguessin fitxant sinó incorporant aquell jugador a la plantilla. Fora d’Europa, també hi ha aquests períodes de fitxatge, però no coincideixen en el temps amb els europeus, això implica que si un club xinès vol fitxar fora de temps en el mercat Europeu quan el mercat no està obert a Europa, no pot. Aquest sistema es va crear a l’any 2002 però el concepte ja existia a Anglaterra, on va ser introduït per la Football Association (FA) l’any 1885.
A nivell europeu, el futbol mou uns 28.400 milions d’euros. Està clar que Europa és el principal mercat futbolístic del món, però tot i així no cal oblidar altres països. Per posar un exemple, els equips de la lliga brasilera sumen gairebé uns 1.300 milions d'euros en ingressos, segons un estudi del banc Itaú BBA. I també caldria sumar les lligues argentines o mexicanes, així com les de molts altres països. I no oblidem les lligues asiàtiques o d'orient mitjà, que atrauen jugadors veterans a cop de talonari.
Suman-t’ho tot, no seria sorprenent que el total de diners que mou el futbol a nivell mundial s'acostés als 40.000 milions d'euros. I la tendència segueix a l'alça. Cada vegada es paga més pels drets de retransmissió televisiva de les principals lligues o dels esdeveniments com el Mundial, l'Eurocopa o la Copa Amèrica. En dades més exactes (a Europa), a la lliga anglesa es van arribar a facturar 5.400 milions d’euros; a l'alemanya, 3.200 milions; a l’espanyola, 3.100 milions; a la italiana, 2200 milions, i a la lliga francesa una suma de 1.700 milions d’euros durant la temporada 2017/2018.
S’ha de dir que els diners que genera el futbol no tots provenen dels clubs. Els jugadors, per exemple, cobren suculents contractes publicitaris directament de les marques; si més no, els jugadors més reconeguts, que no són a l'abast de qualsevol. El negoci de les apostes esportives també és enorme. No fa tant de temps, aquest tipus de jocs d'atzar estava reservat als monopolis d'estat i, de fet, els partits de futbol no eren motiu d’aposta. Amb la liberalització, el sector ha creat un mercat gegantí. Només a Espanya, el 2017 els ciutadans van apostar 9.400 milions d'euros.
De manera més indirecta, també cal tenir en compte tots els ingressos generats per la venda de botes i equipacions de futbol dels clubs, les llicències de clubs amateur, etc. No en va és l'esport amb més adeptes al nostre país.
Avui en dia, estem acostumats a sentir que han pagat 100 milions per aquest o 120 per l’altre. Parlem de milions d’euros com si fossin senzills euros que tenim a la butxaca. Però si mirem enrere, el primer fitxatge de la història, trobem que la xifra era de 117€ per un jugador d’Escòcia anomenat Willie Groves.
Si avui s’oferís aquesta quantitat per un jugador, diriem que val més que se l’emportin gratis. En anys posteriors, es va passar dels 117€, en el 1893, a 105.000.000€ (per un sol jugador, Paul Pogba) en el 2016 amb un increment entre els dos fitxatges de 897.435% en 123 anys.
Parlant de països, a Espanya, actualment, podem veure que els dos gran rivals de la lliga espanyola s’han intercanviat els papers de l’última dècada. El Madrid de Florentino era fins ara el gran protagonista de l’estiu amb les seves inversions multimilionàries. Aquest estiu ho ha estat el Barça, que, tot i no poder incorporar Coutinho ni un segon últim fitxatge, ha estat el club que més ha gastat, més enllà de protagonitzar una intervenció en el mercat de les més incoherents i frustrants que es recorden. Sense haver complert les expectatives estivals, ara toca a Ernesto Valverde satisfer-les en el que pot ser un llarg hivern. El Madrid, en canvi, ha ingressat més que no pas ha gastat. Confiant en el criteri de Zidane, Florentino Pérez ha cregut oportú desprendre’s de dos jugadors extraordinaris, Morata i James, i en canvi continua apostant per Bale i Benzema. Serà molt interessant seguir quin dels dos haurà fet la millor aposta.
El futbol parlarà i serà en el camp de joc on veurem quina de les dues apostes serà la millor.
Per: Sergi Sorea